Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

lunes, 30 de diciembre de 2013

Història de l'Art a 2n de Batxillerat. Programació: Normativa d'avaluació (2016-2017).

PROGRAMACIÓ D’HISTORIA DE L’ART. 2n BATXILLERAT.

Normativa d'avaluació d'Història d'Art en 2n Batxillerat (2016-2017).
Hi haurà en principi tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació.
Com criteris de qualificació s'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:
Coneixements conceptuals (proves objectives): 80%.
Coneixements procedimentals (activitats): 10 %.
Actitud (participació i assistència): 10%.

Els conceptes es mesuraran en exàmens parcials de les UD i de cada avaluació (el principal) i valdran vuit punts de la nota de l’avaluació.
Els procediments inclouran els apunts d’esquemes i els resums, els comentaris de textos, els treballs específics, el treball al llibre, l’organització de l’agenda i altres activitats, i tot plegat valdrà un punt de cada avaluació.
L’actitud es valorarà amb la participació activa en les classes, l’entrega regular de les activitats escrites i la regularitat en l’assistència, descomptant mig punt en cada avaluació per cada falta no justificada per certificat mèdic; cinc retards comptaran com una falta. Es podrà compensar la puntuació perduda en aquest bloc actitudinal fent treballs especials.
L’alumne tindrà tres avaluacions trimestrals, sobre les tres grans parts de la programació, en les que se valoraran, segons les pautes de les proves de selectivitat, els continguts conceptuals i procedimentals, a més de la correcta expressió oral i escrita, en exàmens de dos tipus:
Primer, uns exàmens al llarg de cada trimestre específics sobre una o més Unitats Didàctiques (UD), que no alliberen matèria i se ponderaran entre un mínim d’un punt i un màxim de quatre punts de la nota de l’avaluació, segons el criteri del professor. Es podrà aprovar si se suspèn una UD amb un 4 però no amb un 3 o menys, ni tampoc si es suspenen dues UD amb un 4, i en aquests casos la nota màxima de l’avaluació serà un 4.
Segon, un examen al final de cada avaluació sobre totes les UD (incloses de les anteriors avaluacions) anteriors, que valdrà un mínim de quatre punts i un màxim de set punts, i no allibera matèria per a la següent avaluació. L’alumne haurà d’aprovar aquest examen final, o en cas contrari la nota màxima de l’avaluació serà un 4.
La nota final del curs serà la mitja de les puntuacions de les tres avaluacions, i per aprovar cal un mínim total de 15 punts, amb al manco dues de les tres avaluacions aprovades, i l’avaluació suspesa ha te tenir un 4 com mínim (si té un 3 es suspèn).
L’alumne que no assoleixi aquests mínims tindrà una nota màxima de curs de 4, malgrat que la mitja ponderada de les tres avaluacions arribi a 5 (per exemple, si en la primera, més curta de matèria, tingués un 9, però en la resta tingués un 3 o un 4, doncs suspendria, encara que sumés 15 o més punts). Així es promou una preparació equilibrada de tota la matèria i que l’alumne no caigui en la temptació d’estudiar només al principi o al final.
Les recuperacions i l’avaluació extraordinària de setembre.
La recuperació es farà en exàmens escrits i/o orals, d'acord amb la programació d'aula.
La recuperació d’una UD es farà oralment abans del següent examen d’UD.
La recuperació d’una avaluació durant el curs es farà oralment abans del final de la següent avaluació.

L’avaluació ordinària final (recuperació de les avaluacions suspeses) de maig i l’avaluació extraordinària de setembre seran en les dates acordades pel centre, i consistirà en un examen escrit, en un format semblant al de la selectivitat; se valorarà només la prova escrita, sense comptar els continguts procedimentals i actitudinals. No hi haurà proves especials de recuperació en juny o altres dates no establertes en la programació oficial.

ADAPTACIÓ DURANT EL CURS.
Si en el curs sorgeixen situacions especials, es podran ver canvis significatius, tant en el temari de la programació com en la normativa anterior, i es cercarà l'acord dels alumnes al respecte. 

Conceptes d'Història de l'Art (M-P).

CONCEPTES D'HISTÒRIA DE L'ART (M-P).

M
Mainell (o trencallums).

La columna situada sota el centre de la llinda d’una finestra o portada, i que crea dues parts de llum. Sol estar decorada amb escultures.

Màndorla (o ametlla mística).
Oval decoratiu en pintura o escultura amb una imatge sagrada, com el Pantocrátor o la Verge Maria. Llur iconologia es relaciona amb l'ou místic de la fertilitat, en la Antigüitat.

Maqsura.

Part interior de la mesquita, tancada amb murs cortina o altres elements, per a la gent més important de la societat, com el califa o el sultà. Se posiciona davant del mihrab.

Mausoleu (o panteó).

Edifici monumental de funció funeraria, característic de l’arquitectura grega hel·lènística i la romana, per a un personatge important. Exemple: Mausoleu d’Halicarnàs.

Mesquita.

Temple islamic. Exemple: mesquita de Còrdova.

Metopa.

Peça rectangular de pedra, marbre o terracota, situat entre dos triglifs del fris d’un temple grec, amb decoració escultòrica.

Mihrab.

Part interior de la mesquita en la que’s creu que està l’esperit d’Alà i sita en el mur de la quibla que mira a La Meca.

Minaret (o alminar).
Torre al costat de la mesquita, que serveix per a convocar als fidels a l’oració. Exemple: Giralda de Sevilla.

Mínbar.
Un element o part interior de la mesquita, en forma de púlpit elevat i adornat, fet amb fusta, pedra o marbre, amb la funció de servir per al discurs religiós o dirigir l’oració.

Mosaic.

Resultado de imagen de blogspot, mosaico
Mosaic de la villa romana de l'Olmeda.

Resultado de imagen de blogspot, mosaico
Art de color, relacionat amb la pintura, que utilitza peces petites o grans de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre, que s’anomenen tesel·les si són cúbiques.

Mur cortina.

Mur que divideix o separa espais interiors d’un edifici. Pavelló de Mies van der Rohe a Barcelona (1929).

N
Nàrtex.
Vestíbul o pòrtic, davant la porta d’una església o d’un temple cristià, amb funcions similars a la pronaos. El número 1 en la imatge.

Natura morta (o bodegó).

Resultado de imagen de blogspot, bodegón, altamira, barceló

Resultado de imagen de blogspot, bodegón, altamira, barceló

Resultado de imagen de blogspot, bodegón, altamira, barceló

Resultado de imagen de blogspot, bodegón, altamira, barceló

Gènere pictòric que representa objectes sense vida, com animals, fruites, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats…, en un espai limitat, com pot ser una taula. Exemple: Natura morta de Zurbarán.

Naturalisme.
Tendència o corrent de l’art que imita fidelment la realitat de la natura. Es diu del corrent iniciat per Caravaggio en l’estil Barroc.

Nau.

Part interior d’un edifici en forma allargada, entre murs, columnates o rengleres d’arcades.

Naveta.

Construcció megalítica de la cultura talaiòtica a Menorca, en forma de pirámide truncada, amb funció funeraria. Exemple: naveta des Tudons.

Nervadura (o nervi).

Motllura que sobresurt de l’intradós d’una volta o portada amb la finalitat de reforçar-la o de decorar-la. Exemple: Hangar de l'arquitecte Nervi a Orvieto (1935, destruït després).

O
Ogiva.
Arc de forma apuntada, en què els dos costats són arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90 graus.

Oli (pintura).
Tècnica pictórica que utilitza pigments disolts en oli per a durar més el secament, i a vegades afegeix goma arábiga i altres elements.

Opistòdom.

Cambra posterior del naos d’un temple grec, destinada a guardar el tresor. Generalment estava oberta afora. Podia tenir o no accés directe a la naos.

Ordre (arquitectònic).
Estil de construcció que es distingeix per les formes, les proporcions i el mode d’ornamentació de les columnes i l’entaulament.

Orquestra.
Espai circular d’un teatre antic, situat davant el prosceni, on el cor cantava. En el teatre romà era el lloc destinat als senadors. Després va servir per als músics.

P
Palestra.

Resultado de imagen de blogspot, palestra romana

Resultado de imagen de blogspot, palestra romana
En l'arquitectura grega i posterior era el lloc públic per als exercicis gimnàstics, la lluita o pugilat, de forma quadrada o rectangular, configurat per una arena, un pòrtic a voltant i habitacions laterals. Entre els antics grecs i romans es feia servir també per competicions culturals i altres actes públics.

Pastel (pintura al pastel).

Tècnica pictórica, utilitzant uns llapis o barres de colors amb una alta proporció de pigment que s’aglutina amb cola i goma arábiga, per aconseguir colors il·luminats, intensos i saturats.

Peristil.

Pòrtic o galeria de columnes al voltant d’un pati o d’un edifici. En les vivendes romanes antigues era la part posterior amb jardí.

Perspectiva (aèria, lineal).
Perspectiva: representació dels objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.


          Perspectiva aèria: perspectiva que utilitza el fet que amb la major distància augmenta la difuminació de les formes i els colors. Ejemplo: La rendició de Breda, de Velázquez.
         Perspectiva linial: perspectiva geométrica per la disposició de les línies que conflueixen en un punt focal. Exemple: Els desposoris de la Verge, de Rafael.

Perspectiva cavallera: perspectiva per a la disposició dels elements en sentit vertical, situant adalt els més llunyans. Exemple: El dubte de Sant Tomàs, a Santo Domingo de Silos.

Petxina.

Element arquitectònic triangular que sustenta una cúpula sobre els pilars o murs inferiors.

Pilar (fasciculat).

Pilar format per nombroses motllures adossades en vertical.

Pilastra.

Element arquitectònic de suport, adossat a un mur, de forma anàlega a la columna o el pilar, amb secció quadrada o rectangular.

Pilotis.

Estructura de sustentació d’un edifici, formada per pilars endinsats a terra, que permeten deixar lliure la planta baixa. Exemple: pilars de la Villa Savoie, de Le Corbusier.

Pinacle.

Element arquitectònic, propi de l’arquitectura gòtica, situat al cap d’un contrafort o torre, amb forma de punta de fletxa i funció decorativa.

Planta (basilical, de saló).
Planta: espai ocupat per un edifici.
Planta basilical: tipus de planta, evolució de la basílica romana al ser adaptada pels cristians en l’arquitectura paleocristiana. Té un absis i pot tenir una, tres o cinc naus, essent la nau central més ampla que les laterals. Exemple: Santa Sabina de Roma.

Planta de saló (o hallenkirche): tipus de planta basilical amb que la nau central i les laterals tenen una altura similar, el que permet una máxima il·luminació i sensació d’amplària espacial, característica de l’aquitectura gòtica. Exemple: Santa Maria del Mar, a Barcelona.

Plementeria.

Conjunt de peces que componen una volta o un mur omplint els espais entre els arcs.

Podi.
Plataforma (o sòcol) elevada sobre la que s’edifica un temple o edifici. Fou característic, entre altres, dels temples romans. Exemple: podi del temple romà de Nimes.
Plataforma elevada on se situa el director d’una orquestra, un orador, un vencedor…

Policromia.
Característica de tenir colors en les obres artístiques.

Políptic.

Resultado de imagen de blogspot, poliptico
Resultado de imagen de blogspot, poliptico

Retaule format per compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.Ejemplo: Retaule de l'Anyell Místic, de Jan van Eyck. Obert (adalt) i tancat (davall).

Polis.

Ciutat-estat en la Grècia clàssica.

Pòrtic.
Espai cobert i obert amb obertures laterals, a l’entrada o al costat d’un edifici. Exemple: Pòrtic de la Glòria, en la catedral de Santiago de Compostel·la.

Presbiteri.

Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada amb graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.

Pronaos.
Vestíbul o sala d’entrada, abans de la naos, d’un temple grec o romà. Està oberta a l'exterior.

Proporció.

Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre si i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles. Exemple: Dibuix de Leonardo da Vinci. 

Prosceni.
En el teatre antic grec i romà era l’espai elevat entre l’escena i l’orquestra, on actuaven els actors i al qual s’hi accedia a través de dues rampes laterals.

Putto (putti en plural).

Amorets, angelots o genis nus representats tant en pintura i escultura, sobretot a partir del Renaixement. Acostuma tenir la figura d’un infant nu i amb ales que originàriament representa l’amor humà, però sovint esdevé només un recurs ornamental. En castellà reben els noms de Cúpido, Querubín o Amorcillo.